Dret internacional humanitari

Document original de la Primera Convenció de Ginebra.

El dret internacional humanitari (DIH) és l'agrupació de les diferents normes, majoritàriament reflectides als Convenis De Ginebra, en 1949 i els Protocols addicionals que tenen per objectiu principal la protecció de les persones no participants en hostilitats o que han decidit deixar de participar en l'enfrontament. Les diferents normes del dret internacional humanitari pretenen evitar i limitar el sofriment humà en temps de conflictes armats. Aquestes normes són d'obligatori compliment tant pels governs i els exèrcits participants en el conflicte com pels diferents grups armats d'oposició o qualsevol part participant en aquest.[1][2] El DIH, alhora, limita l'ús de mètodes de guerra i l'ús de mitjans utilitzats en els conflictes, però no determina si un país té dret a recórrer a l'ús de la força, tal com ho estableix la carta de Nacions Unides.[3]

  1. «Resumen de los convenios de Ginebra del 12 de agosto de 1949 y de sus protocolos adicionales. - CICR» (en espanyol europeu), 01-03-1995. [Consulta: 9 abril 2020].
  2. Delgado, Paulo César. «Capítulo 1 - Derecho Internacional de los Derechos Humanos: Corte Penal Internacional». A: Motivensa S.R.L.. Crímenes Internacionales, Implementación del Estatuto de Roma al Código Penal Peruano. Lima - Perú: Motivensa Editora Jurídica, 2016. 
  3. Carta de las Naciones Unidas, artículo 51.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search